Opinión | El Mallorca va cap a Segona

La transmissió televisiva se centrava més en la presència de Martin Demichelis a la llotja de Son Moix que en el simulacre de partit que feren els que seran els seus subordinats. La primera part del Mallorca —una més— va ser de traca i mocador, però en negatiu. Sobretot de mocador, que hauria d’anar dirigit als jugadors i també a la directiva, direcció tècnica, CEO o presidència.

Els mocadors —aquesta vegada de veres— aparegueren al final del partit en mans d’una afició farta de veure com el seu equip se’n va de cap a Segona. El Mallorca tornà a firmar un lamentable espectacle, un esperpent de partit que no té agafada per enlloc.

Segurament més d’un aficionat es demana què deu pensar avui Jagoba Arrasate. Podem augurar la resposta: no tot és culpa de l’entrenador. Per tant, també és fàcil imaginar la feinada que tendrà Martin Demichelis després de presenciar el que succeí davant la Reial Societat. Per cert, l’equip basc segurament ha gaudit d’una de les victòries més còmodes de tota la temporada, perquè cap jugador del Mallorca no va ser capaç d’inquietar mínimament el porter Remiro.

Parlar del partit realment és un exercici molt difícil d’entomar: podríem agafar qualsevol dels darrers articles i no hi hauria cap diferència de fons. Ja fa setmanes que comentàvem que el Mallorca juga de cada vegada pitjor, però, després del que vàrem veure a Vigo i a Son Moix, encara s’ha superat, però en negatiu.

Tornar a dir que la plagueta està totalment en blanc ja cansa; així que l’únic que ens queda és esperar molts de miracles —si és que existeixen— per salvar la categoria. També podem recordar altres comentaris en relació amb les possibilitats que té el Mallorca de guanyar qualque partit. La resposta sembla fàcil: jugant així, cap ni una. La Segona Divisió de cada vegada és més a prop.