Només que el nou entrenador del Mallorca connecti amb l’afició, tal com ho va fer el seu paisà Héctor Cúper, ja tendrà molt guanyat. Una altra qüestió és el rendiment que, a curt termini, pugui extreure de la plantilla, ja que problema principal és la urgència: la necessitat imperiosa de sumar punts com més aviat millor.
Evidentment, desitjam molta sort al senyor Demichelis , un tècnic que, en principi, no coneix de prop l’actual competició de la Lliga espanyola. Però està clar que el futbol no és un esport que s’acabi d’inventar; en el fons, són onze contra onze, i l’únic que canvia —i molt— és el talent i la qualitat individual dels jugadors.
És evident que l’equip ha d’experimentar un canvi, com sempre passa, perquè només així es pot millorar. No hi ha dubte que el tècnic argentí arribarà amb nous conceptes que han de servir per airejar un vestidor que començava a mostrar signes de cansament i, sobretot, d’avorriment, uns adjectius que no s’haurien de permetre uns professionals molt ben pagats.
Tornant al vell conegut Héctor Cúper, els aficionats més veterans recordaran una pregunta que li feren sobre si sentia molt pressió en el vestidor del Reial Mallorca. La resposta de l’argentí va ser contundent i diàfana: «La pressió la tenen els miners que han de baixar cada dia a un túnel per extreure carbó. Això és pressió!». No cal recordar la trajectòria de Cúper dirigint el Mallorca amb una honestedat impecable, com feren els seus jugadors la majoria de temporades.
Un d’aquells, Gustavo Siviero, serà l’encarregat de dirigir l’equip contra la Reial Societat, un únic partit de Primera Divisió per a un professional que sempre també ho donà tot a la gespa.
A partir de dilluns s’obri un nou capítol a la banqueta del Mallorca. Martin Demichelis, el segon entrenador argentí en els darrers trenta anys, tendrà l’oportunitat de mantenir l’equip a la màxima categoria. Sort.